Què són les teràpies CAR-T contra el càncer?

Dimarts 31 de gener de 2023, a les 19 h.

Apunta't al debat

Què són les teràpies CAR-T contra el càncer?

Dimarts 31 de gener de 2023, a les 19 h.
Debat en línia.

  • El 2012, Emily Whitehead, de 6 anys, tenia leucèmia limfoblàstica aguda tipus B infantil ja en fase avançada i es trobava a la Unitat de Cures Intensives del Children’s Hospital de Pennsilvània sense cap possibilitat de supervivència malgrat el tractament convencional de quimioteràpia. Va ser llavors quan el doctor Carl June va decidir aplicar-li una teràpia experimental que estava investigant: una immunoteràpia CAR-T anti-CD19. La leucèmia de l’Emily fa 10 anys que està en remissió i és l’exemple clínic principal de com és possible convertir el sistema immunitari en una arma poderosa contra el càncer.

    El CAR-T (chimeric antigen receptor T-cell o receptor d’antigen quimèric en limfòcits T) és un tipus de teràpia en la qual el pacient es converteix en el seu propi donant. Consisteix a modificar els limfòcits T del pacient perquè tinguin la capacitat d’atacar les cèl·lules tumorals. Mitjançant afèresi, tècnica que permet la separació dels components de la sang, s’obtenen els limfòcits T, un tipus de globus blancs encarregats de la resposta immunitària, especialment antiviral i antitumoral. Aquests es reprogramen genèticament perquè, quan siguin reinjectats al pacient, puguin reconèixer, atacar i destruir les cèl·lules canceroses.

    El CAR-T uneix tres tipus de teràpia: la teràpia cel·lular, la immunoteràpia i la teràpia gènica. Es considera una teràpia cel·lular perquè es tracta d’un medicament «viu» que s’infon al pacient. És també una immunoteràpia perquè les cèl·lules del sistema immunitari del pacient són les que lluitaran contra les cèl·lules canceroses. I, en tercer lloc, es tracta d’una teràpia gènica (una de les primeres aprovades per l’FDA) perquè es modifiquen genèticament els limfòcits per combatre la malaltia.

    Els resultats obtinguts gràcies a la utilització de la teràpia amb limfòcits CAR-T són molt prometedors i estan confirmats en tumors de la sang (amb aquesta teràpia ja s’han tractat més de deu mil pacients) com ara leucèmies o limfomes, en què ha mostrat eficàcia principalment en persones que ja havien esgotat altres opcions terapèutiques. Aquesta innovadora teràpia no està, tanmateix, exempta de complicacions, com ara certes toxicitats o la disminució de l’eficàcia de les cèl·lules introduïdes en el pacient. Els nous productes CAR-T s’estan dissenyant per reduir totes aquestes limitacions. S’està treballant en l’optimització dels tractaments per disminuir la incidència i la severitat de les toxicitats. L’èxit d’aquests primers anys fa que ja es busqui d’ampliar-ne l’ús. En un futur s’espera poder utilitzar aquesta teràpia com a tractament potencial també contra altres tipus de tumors no hematològics. De fet, s’està començant a provar en tumors sòlids com el glioblastoma, el sarcoma o els càncers de mama, d’ovari, de testicle i gàstric, i fins i tot en altres malalties, com les patologies autoimmunitàries, i en el rebuig del transplantament.

    Entre els reptes que presenta hi ha la reducció del preu del tractament. Com en altres teràpies o fàrmacs nous, un dels hàndicaps més grans és l’elevat preu. La majoria de tractaments CAR-T se subministren mitjançant una farmacèutica i, per tant, són fruit d’assajos clínics privats, cosa que condueix, juntament amb altres aspectes (alts costos per l’adquisició del coneixement a entitats acadèmiques), a establir un cost molt alt. Els últims anys, alguns grups d’hematòlegs i immunòlegs s’han posat en marxa per crear uns CAR-T anomenats acadèmics. Són CAR-T impulsats pels mateixos hospitals i, en conseqüència, amb un cost més assequible. Actualment, conviuen al nostre país els assajos clínics de CAR-T comercials i acadèmics.

    Els doctors Javier Briones i Manel Juan són pioners en el desenvolupament d’immunoteràpies CAR-T. El grup del doctor Briones ha liderat la creació del primer CAR-T a Europa per a pacients amb limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no hodgkinià de cèl·lules T. El limfoma de Hodgkin afecta, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, 3 de cada 100.000 persones. Aquest grup ha desenvolupat, a més, nous CAR-T 19 per a pacients amb diferents tipus de limfoma no hodgkinià de cèl·lules B. D’altra banda, el grup del doctor Manel Juan ha desenvolupat el primer CAR-T a Europa per al tractament de la leucèmia limfoblàstica aguda especialment de la persona adulta i altres síndromes limfoproliferatives d’estirp B, i més recentment una altra teràpia per tractar el mieloma múltiple. El mieloma suposa el 10 % dels càncers de medul·la òssia i és el segon càncer més comú de la sang. Totes dues iniciatives tenen el suport de la Fundació ”la Caixa”.

    Ponents:

    • Doctor Javier Briones, cap de la Unitat d’Hematologia Clínica i director del Grup d’Investigació d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de Sant Pau (IIB-Sant Pau).

    • Doctor Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia al Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) de l’Hospital Clínic (HCB)-IDIBAPS i responsable de la plataforma de teràpies avançades entre l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic.

     

    Moderadora:

    • Beatriz Pérez, periodista especialista en sanitat i salut d'El Periódico de Catalunya.